FÁRMACS: Unrecorregut per una experiéncia Com a farmacéutica. Com a persona que s’está iniciant en terápies altematives. El motiu de la xerrada Fer arribar a tothom alió que no vaig poder dir rere el taulell de la farmácia, sovint perque encara no ho sabia. . . Segons la meva experiéncia com a farmacéutica Iatrogénia: el mal que la medicina provoca. Efectes secundaris de medicaments: Evidents. S’han volgut fer coses: Targeta groga i Butlletí de farmacovigiláncia. Atenció Farmacéutica: Qui fa qué? Un fet que crida Tatenció Medicaments per a “reciclar”. Hi ha medicaments que la gent sí voL.i n’hi ha que no els vol ningú...per qué será? La histórica i legítima necessitat humana de prendre alguna cosa. El que es fa realment: Convéncer a tothom qui es queixa de que el que li passa no té res a veure; no li passa a ningú més i, si tan insisteix, és que potser..... Tot va bé ; tot control.lat a la perfecció: hi estudis científics que ho demostren i, a més, no paren mai d'investigar. Tot per al nostre bé! La solució: No llegir prospectes i anar al metge, a veure si pot canviar el medicament. Ho fa: per un d'igual. El puzzle: un altre fet que vaig observar. Hi ha moltes persones que acaben amb idéntic lot de medicaments d’ús crónic. Són com peces d’un puzzle: no importa quina es posi primer, que les altres ja van venint...i tothom acaba amb el puzzle sencer. MES OBSERVACIONS Innocents xerrades ales que vaig anar: Atenció Farmacéutica: la necessitat de ser necessaris. Psicología transaccional: el pacient com a menor d'edat. Queixes de la gent: Antihipertensius que entristeixen. Vacunes antigripals que provoquen grips. Nens que encadenen tractaments antibiótics.. HISTORICAMENT Plantes com a remeis Es cura amb vitamines fins ais 80 Després tot canvia i ara els fármacs són “anti” Amb les “mesures d'estalvi”, a principis deis 90 la despesa es va disparar. Va ser el “medicamentazo” i tot el que va anar seguint. Alguns medicaments de farmacia interessants que encara queden Resolutivo Regium : depurador renal. Legalón : Protector hepátic. Tanakene : És el Ginkgo biloba; protector capil.lar. AuxinaA+E Hidroxil B1-B6-B12 Hidroferol ( vit.D) Bicarbonat sodio: El de tota la vida! Més medicaments Tintura de yodo “Perez Giménez El iode és importantíssim! N-aceti I cisterna. Vicks vapor-up. Núcleo CMP forte. S'han anat retirant els que anáven bé: no interessa. Medicaments més consumits: %d'envasos en milions, segons el ministeri de sanitat Omeprazol 54.4 Paracetamol 32.0 Simvastatina 24.7 Ácido acetilsalicílico (Antiagregante) 24.6 Atorvastatina 18.1 Ibuprofeno 18.0 Metformina 16.3 Lorazepam 15.8 Metamizol sódico 15.6 Enalapril 13.5 Tramadol, combinaciones 12.0 Alprazolam 11.6 Furosemida 9.0 Lormetazepam 8.9 Amoxicilina e inhibidores de la beta-lactamasa 8.5 DEFINICIO DE MEDICAMENT Un medicament pot ser vagament definit com qualsevol substancia destinada a ser utilitzada en el diagnóstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties. És una substancia, simple o composta, emprada amb una finalitat terapéutica contra les manifestacions patológiques, tant si es produeix el guariment - suprimint la causa de la malaltia - com si només n'atenua els símptomes. Aquesta substancia está integrada en una forma farmacéutica i la seva utilització está destinada a les persones o ais animáis. El medicament está dotat de propietats per prevenir, diagnosticar, tractar, alleugerir o guarir malalties o per afectar funcions corporals o a l'estat mental; tot aixó ocorre si s'usa la via d'administració adequada, i amb la dosificació de fármac prevista. Els medicaments que només contenen un principi actiu se solen anomenar fármac. L'efecte terapéutic del medicament s'acompanya, a vegades, d'efectes no desitjables o secundaris. La seva definido sol estar descrita per la legislació deis estats. Un fármac és una substáncia capag de modificar alguna de les funcions d'un organisme. Una mica de farmacología Básicament, tenim 2 tipus de fármacs: Els que substitueixen alguna substáncia propia del eos: insulina, cortisona...quan el eos ja no la pot fabricar. Els que alteren certes funcions fisiológiques per diversos mecanismes: bloquejant enzims, activant ó bloquejant receptors...tots ells exerceixen algún tipus de violéncia que el eos tracta de compensar mitjansant els seus propis mecanismes homeostátics. Una mica de toxicologia Tenim toxines que provenen tan de l'exterior com del nostre interior. De rinterior: Producte del nostre metabolisme i de les nostres emocions negatives: “endotoxines” Envellim perqué ens glicosil.lem i ens oxidem: radicáis lliures. De l'exterior: contaminació; edulcorants “E-950- 955”. Ull amb el que posa “light”! Cal vigilar racidificació. ALGUNES DEFINICIONS Fármac és una substancia química, natural o de síntesi, capag d'interactuar amb un sistema biológic ¡ produir un canvi en el seu entorn químic, que li fa modificar el su comportament. De manera que s'usa per a evitar, tractar o diagnosticar una malaltia Dintre deis fármacs tenim: Els que forma el propi organisme, que són hormones i neurotransmissors anomenats autacoides ¡ els que venen de fóra, que són la resta, anomenats xenobiótics Medicament és una especialitat que conté 1 o mes fármacs i excipients ALGUNES DEFINICIONS Farmacodinámia és el que el fármac fa sobre l'organisme Farmacocinética és el que l'organisme fa sobre el fármac: LADME Alliberament: des de la forma farmacéutica. Absorció: pas cap al torrrent sanguini. Distribució:del torrent sanguini ais teixits. Metabolisme: destrucció enzimática, sobretot al fetge (citocrom P-450) Eliminació: del fármac o metabolits, sobretot via renal. També respiratoria, biliar... CONCEPTES GENERALS Per a que hi hagi efecte farmacológic ha d'exixtir l'activitat que volem modificar: lligand endógen. Aquesta activitat te lloc quan el fármac actúa sobre el receptor. La unió és no covalent. Els receptors poden ser: De membrana Transportadors citosólics Enzims CONCEPTES GENERALS Quan el fármac s'ha unit al receptor ténen lloc tot un seguit de diversos processos bioquímics fins a obtenir la resposta: són els mecanismes d'amplificació de res posta. Destaquen els canals ionios (p.e. benzodiazepines), els nucleótids simples (p.e opioides inhibeixen adenilat ciclasa i cafeína inhibeix fosfodiesterasa), i els fosfoinositols, que són fosfolípids de membrana que s'hidrolitzen en veure activats certs receptors. Donen així productes (Diacilglicerol i inositol trifosfat) que donen lloc a molts altres processos. Sistema parasinipáticn Contrae la pupila Estimula la salivación Reduce el latido cardiaco Contrae los bronquios Estimula la actividad digestiva Estimula la vesícula biliar . Contrae la vejiga Relaja el recto Ganglio simpático Región cervical Región torácica t\cyiui i lumbar Sistema simpático Dilata la pupila Inhibe la salivación Relaja los bronquios Acelera el impulso cardiaco „ Inhibe la actividad digestiva Estimula la ion de glucosa por el hígado Secreción de adrenalina y norepinefrina por el riñón Relaja la vejiga Contrae el recto Dendritas Dendritas Axón Dirección de Impulso Axón Mitocondria 40 + Potencial de Acción T3 iu «jO k+ sale de la célula y el potencial de membrana vuelve a nivel de reposo Comienzan i abrirse los canales Na+ PE o. Q) Cierre de canales k+ - 70 Se cierran los canales Na+ y no entra más sodio en las células Se abren los canales Na+ y entra sodio en la célula milisegundos Umbral de Se dispersa el exceso Excitación de k+ del exterior Terminal Presináptico del Axón i! iklil' Vesícula iM'v Sin ?p ,ica Canal/ ^Receptor lomeo Dendrita Postsináptica ^ Mltochondrlon Aceiyi CoA eelylcholme Eniyme Synaplic vesicle Avon terminal Chonne Acétate Acetytcholine (ACti} ís mace Irom choiine and acetyl CoA. 1n the synaptic cien ACh lt rapidiy broker down by the enryme •tylctiol i neetera i Chollne is Irán s porte d back Inte the axon terminal and is used lo malte more ACh. Cholinergic Acetylchollnesteraae (AChEJ Potlaynaptlc cell ♦ - + Neurona post’ sináptica Contracción muscular ♦ Señal + — T - + X i, Señal post- slnáptica Sin contracción muscular MECANISMO DE ACCIÓN DE LA TOXINA BOTULÍNICA Contraído Relajado ALIVIO DEL ESPASMO MUSCULAR CONTRACCION MUSCULAR Músculo espástico no tratado Músculo espástico tratado con la toxina Vesículas con neurotransmisor Inhibición de la iberación de ACh Vesículas con neurotransmlsor Fosfolipídeos FoaldiptHcA, PAF Tramboxano Sintetese Ácido Araquí dánico PGG Per oxidase ProstaciíJrfl PGM Sintelase Mipggvganjsfl LTIi 12-HETE (.¡poninas AeB XXA, Plaquetas TOE. TOE, End-oteli-o Riñon Mucos» gástrica Froteas-as PGs 1 I Gtro& mediadores inflama c orlos I r i i i L INFLAMA C ION i i Fig. 1. Acciones de CQX-1 y COX-2 (adaptado de Vane JR. Natura 1994; 367: 2151 MECANISMO DE ACCIÓN EfcTftACÉLLULAR FLUID + + + pH is low [H+] is higHier WlUTf LCTí/niMl. IkE Los Mecanismos de ¡a Alergia Alerten o IL-13 Masto cito Hblamiiva Le acol nenes Frostacjlamlin Coquinas Asma Rinits Eccema cálula Linio dio I mese ma clora lie airtígenn f. osi nó filo Hd :-j1* ST.QjH 1395 Figura 3. Silic-s da acdon da loa antibióticos Síntesis do la pared celular -Penicilinas -Cefalosporl ñas -Monobactám -Vancomidna DNAgirasa Quinolonas DNA RPJA Polimerasa - Rlfampídna Su b un ¡dad SOS - Míacrólidos - Clora nfenicol - Cllndamjdna Metabolismo del acido- fólico -Trimetoprím SulfametnKazol Subüridad 3 DS - Aminogluc&sldos - Tetraeidinas - Nitrefuramtoma Estructuradle la membrana ■ Rollmlxlna & - D apto mi ciña ANTICOAGULANTS ( ANTITROMBOTICS) Vía intrínseca Calicreina t Pre calicreina XI XII I Colágeno * con CAPM Vía extrínseca Lesión tisular Factor tisular (trombopl astina ) IXa VIII — ► Villa (lia) Xllla ► Ha Vía común < Fíbrinógeno Fibrina Fibrina con hilos (I) 0a) entrecruzados Mecanismos de acción Antihipertensivos Descarga ife baiUTQOBtllEfflB F armas olog ia .■ H. P. Rang. . ,51 b Edc 2ÍXM Blood vessel Steroid hormon Protein carrier Interstitial fluid Cell membrane Cytoplasmic receptor Endoplasmic reticulum New proteins produce change in cellular activity Cell surface receptor Immediate effects mediated by second messenger system Nucleus / Nuclear receptor o/ ^7 DNA Transcription produces mRNA Translation SITIOS DE ACCION DE LOS FARMACOS ORALES INCRETINAS Mejora la secreción de insulina dependiente de glucosa Sitagliptina Exenatide INSULINOSENSIBIUZADORES Reducen la excesiva producción de glucosa hepática Glitazonas INHIBIDORES de alfa GLUCOSILASA Retardan la absorción de los carbohidratos carbosa INSULINOSECRETAGOGOS Estimulan la secreción de insulina Sulfonilureas * 4 Metformina ¡educe Hiperglucemia A Repaglinida Nateglinida Metformina Reducen la resistencia periférica a la insulina A.c eti I -C o A. T/o/asa Ac eto a c eti I -C o A. 3-hid r~o x i - 3 - m etilglutaril-C o A ( HM G-CoA) HMG CcsA I HAíG CoA s/ntasa f EST AT I MAS Ácido mevalónico U- ATP Me^a/onato M evalonato-5-fosfato jFosfomeva/onato Ar/r/ass Dímetílalil- pi rofosfa to M evalonato-5-pirofosfato teoper 'ter í //as s Geranilgeranil- ntil-5-pirofosfato Eamesitfiinz 1 BISFOSF 1 Fames^p/rafosfato s/r?í:aisai ONATOS Geranilpirof osf ato 1 pirofosfato rri' ■Ge.^“',ó' gfejfsnyif- rarnes/jp/rofosfato s/r?£aisai BISFOSFO NAT O S silpirofosfato ^ Esctjaíeno stniiasa cualeno tscua/eno monoxígenasa oxidoescualeno NADPH 4 PROTEÍNAS PREN ILADAS — -J Esctjaieno epojt/dasa Lanosterol UBIQUINONA : 2 9 reacc iones COLESTEROL Figura 2. h oiies mmííiais mmiceiidam Fijación si mineral óseo BIFOSFONATOS CON NITROGENO GstCOClaStO Osteodúitü apoptotico Inhibición du la función ostcoclastlca Gsteoblastq Hue^ü Brfasfinnfltns Captación durante la reabsorción por 05teoclastos CONCEPTES GENERALS L'organisme s'adapta a l'efecte d'un fármac tot augmentant el n° de receptors (“up regulation”) si es tracta d'un fármac bloquejant i disminuint-lo o disminuint-ne l'afinitat (“down regulation”) si es tracta d'un fármac estimulant. El eos sempre troba la manera de quedar-se com abans de prendre el fármac: és la homeostasi. Per aixó en els tractaments crónics cal anar augmentant la dosi o canviar de tipus de fármac. Tipie de la hipertensió. CONCEPTES GENERALS Activitat intrínseca d'un fármac és la capacitat que te per a activar un receptor. Va entre 0 i 1 . De manera que 1 correspon a l'agonista, 0 a l'antagonista i entremig están els agonistes parcials. El lligand endógen sempre és agonista. Eficacia és la capacitat de posar an marxa tots els mecanismes d'amplificació de resposta. Depén del fármac i del receptor. Poténcia és un terme relatiu: un fármac és més potent que un altre si fa més efecte a igual dosi. ALTERNATIVES De paradigma: NMG Higiéniques i nutricionals:elemental, pero ningú sembla tenir-les en compte Remeis naturals, si més no, respectuosos Homeopatía, en la que es basa la homotoxicologia Fitoterápia: Les plantes són medicaments, pero naturals, que no inofensius. Oligoterápia UN MODEL INTERESSANT: LA HOM OTOXICOLOGIA, DEL DR. RECKEWEG Es basa en el model de Pischinguer: “matriu extraceüular” ó teixit connectiu, que correspon al “terreny intem” de Claude Bemard: és el medi en el que es troben les cél.lules i representa el 20% del pes corporal. Defineix 6 fases en la dinámica de la malaltia: excreció; inflamació; deposició; impregnació; degeneració i desdiferenciació. SISTEMA MATRIX PISCHINGER Matriz extracelular Relaciones recíprocas (flechas) entre capilares (8), sustancia fundamental [PG’s/GAG’s] y glicoproteínas (1)], colágeno (2), elastina (3), células del tejido conectivo [mastocitos (4), células de defensa (5), fibrocitos ( 6 )], axones terminales autonómicos (7) y células del parénquima orgánico (10). Membrana basal (9). El fibrocito (6) representa el centro de regulación de la sustancia fundamental. Este es el único tipo celular en retroalimentación con todos los componentes celulares, hormonales y nerviosos, capaz de sintetizar sustancia fundamental que se adapta eficazmente a las circunstancias que le prevalecen habitualmente. Los mediadores primarios y los filtros de información son los PG’s/GAG’s, las glicoproteínas estructurales, así como los carbohidratos de la superficie de la membrana celular (glicocálix: línea de puntos en todas las células, colágeno y elastina) SISTEMA MATRIX PISCHINGER Bibliografía “La Mafia médica”, Ghislaine Lanctót, Ed vesica Piscis. “Medicamentos que nos enferman”, Ray Moynihan; Alan Cassels, Ed. Contrapunto. “Los peligros de las vacunas”, Dr. Xavier Uñarte, Ed.Atica salud. “La medicina patas arriba”, Giorgio Mambretti; Jean Séraphin, Ed. Obelisco. “La mentira del colesterol”,Dr walter Hartenbach, Ed. Robinbook. Més bibliografía “Contestando a sus preguntas sobre el magnesio”, Ana M a Lajusticia, Ed. Edaf Revista “Discovery salud”, sobretot, el seu llibre sobre el CÁNCER. “VACUNACIÓN LIBRE”:Boletín informativo de la liga para la libertad de vacunación. “El rapto de Higea”, Jesús garcía Blanca, Ed Virus. I encara més... “Por una medicina respetuosa y sostenible”, Dra. Montserrat Palacín, Ed. Cedel “Catálogo de medicamentos”, Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos Finalment: els meus apunts de Farmacodinámia del curs 91-92 Enllagos https://www.youtube.com/watch?v=DOBWmXOoEQO http://www.dsalud.com/index.php?pagina=articulo&c=116 https://www.youtube.com/watch?v=AVqsX-MwORc http://www.isciii.es/ISCIII/es/contenidos/fd-el-instituto/fd-organiza cion/fd-estructura-directiva/fd-subdireccion-general-redes-centros-in vestigacion2/fd-centros-unidades2/fd-biblioteca-nacional-ciencias-sal ud/fd-buscar-informacion-biblioteca-cs/acceso_a_bases_de_datos/Bot_PI tift'p^/www.nlm. nih.gov/medlineplus/spanish/metabolicsyndrome.html http://www.nlm.nih.gov/rnedHneplus/spanish/druginfo/meds/a696005-e s.html http://www.dsalud.com/index.php?pagina=articulo&c=58